“Un espectacle màgic i poètic”

29/09/2017

Neus Mònico Fernández

 

La Sala Fènix és un dels pocs llocs de Barcelona on es pot gaudir d’espectacles de titelles per adults.

Aquest any dins la seva programació, tinc especial interès d’anar a veure dos cicles que estan dedicats al món dels titelles. El primer és “Retrospectiva de l’obra de Jordi Beltran”, en el que es podran veure tres dels seus espectacles: “Antologia” (1987), “¡Azúcar!” (2011) i “Poemes visuals” (1994),

El segon és “Cicle Ànima”, en el que podrem veure quatre espectacles  d’altres països del món, com “Punch and Judy” (Irlanda), “Colgando de un hilo” (Itàlia), “El juego del tiempo” (Chile) i “Retretre Cabarete” (Madrid); aquest últim el vaig poder veure fa un parell d’anys al parc de la Ciutadella en el MAC durant les Festes de la Mercè, i que repetiré sense cap mena de dubte.

Jordi Bertran és un dels titellaires més reconeguts i prestigiosos del nostre país. La primera vegada que el vaig veure dalt d’un escenari, va ser en companyia d’en Miquel Gallardo, un altre gran titellaire al que admirava moltíssim, i que malauradament ens va deixar no fa gaire. L’espectacle era “L’Avar” de Molier, una proposta molt original, en la que els personatges eren aixetes de diversos models, tubs i ampolles.

Al llarg dels seus quaranta anys damunt dels escenaris, en Jordi ha aconseguit nombrosos premis nacionals i internacionals, ha participat en els més importants festivals d’arts escèniques del món, ha fet gires per més de cinquanta països, ha treballat en programes televisius d’arreu, i ha estat premiat en nombroses ocasions. Ara ho vol celebrar i el lloc escollit ha estat la Sala Fènix.

Els tres espectacles de “Retrospectiva de l’obra de Jordi Beltran” són escrits, interpretats i dirigits per Jordi Bertran.

Ahir va ser l’estrena del primer . Antologia, la seva òpera prima, un espectacle dividit en set episodis teatrals interpretats per titelles. Set personatges inspirats en el món del circ, del teatre i de la cultura.

Estructurat sota la fórmula del cabaret, a “Antologia”, les escenes es succeeixen amb una estudiada cadència, fonent-se el ritme del propi espectacle amb la càrrega emocional de cada un dels personatges recreats pel titellaire a qui dóna vida a través dels fils. Així ens trobarem al nostre davant a Dalí fent un discurs d’allò més surrealista assegut en el seu famós sofà llavis, a Louis Armstrong interpretant amb la seva trompeta “When the saints go marchin’in”, en Pau Casals tocant un emotiu “El cant dels ocells” amb el seu violoncel , el Faquir Raixic fent una demostració de contorsionisme, al pallasso Toti Tipon i les seves brometes. Però per mi els millors números han estat el d’en Pep Bou creant meravelloses bombolles de sabó, i  el del esquelet rocker ballant i cantant a un ritme desenfrenat, una cançó del grup de rock AC/DC.

La manipulació, a càrrec del propi Jordi Bertran, es realitza davant nostra. Titelles i titellaire són visibles durant tot l’espectacle. Els titelles són articulats i accionats pel manipulador des de dalt, mitjançant un control on es tensen i destensen els fils, per a poder dirigir els moviments de cada part de la figura.

Tots els titelles han estat construïts pel mateix Jordi Beltran. El vestuari va ser confeccionat per la Sra. Dolores Fernández, la mare d’en Jordi.

El més curiós de tot és que deixes de veure al manipulador, per veure com els titelles prenen vida pròpia. Les mirades, les mans, el moviment, tot en ells és vida. Els titelles transmeten, ens fan riure, ens emocionen.

Feu-me cas i no deixeu passar aquesta oportunitat.

IMPRESCINDIBLE!!!

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies