"Lletres que es converteixen en poesia visual sense necessitat de construir paraules"

Jordi Bertran és un dels titellaires més reconeguts i prestigiosos del nostre país. La primera vegada que el vaig veure dalt d’un escenari, va ser en companyia d’en Miquel Gallardo, un altre gran titellaire al que admirava moltíssim, i que malauradament ens va deixar no fa gaire. L’espectacle era  “L’Avar” de Molière, una proposta molt original, en la que els personatges eren aixetes de diversos models, tubs i ampolles.

 Al llarg dels seus quaranta anys damunt dels escenaris, en Jordi Bertran  ha aconseguit nombrosos premis nacionals i internacionals, ha participat en els més importants festivals d’arts escèniques del món, ha fet gires per més d’una cinquantena de països, ha treballat en programes televisius , i ha estat premiat en nombroses ocasions.

Fa cosa d’uns mesos la Sala Fènix programava tres dels seus espectacles més reconeguts. “Antologia” (1987), “¡Azúcar!” (2011) i “Poemes visuals” (1994), tres espectacles escrits, interpretats i dirigits per Jordi Beltran, que formaven part de  “Retrospectiva de l’obra de Jordi Beltran” .

En aquella ocasió, per qüestió de temps,  tan sols vaig poder anar a veure  “Antologia“, així que en quan vaig veure que a La Seca Espai Brossa programaven “Poemes visuals” no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar de seguida les entrades.

“Poemes visuals”  es va estrenar el 1994 al Festival Internacional de titelles de Cannes. Es tracta d’un espectacle que s’inspira en la màgia dels poemes visuals del poeta català Joan Brossa, concretament en l’abecedari brossià en la que el poeta il·lustrava la seva poètica visual.

Un abecedari, que en aquesta ocasió, està format per  unes lletres d’escuma,  que al llarg de l’espectacle van prenent vida per convertir-se en personatges animats.

Així descobrirem que una granota apareix d’ajuntar  les lletres A,M i B, un conill de combinar una X,D i Y o un gos simplement afegint una B a la X, D i Y del conill.

Gaudireu de les coreografies dels personatges animats que resulten d’ajuntar una E i una J , ballant un “zapateao” a ritme de rumba; de com una  Y  amb una F es converteixen en un esportista d’atletisme que ens fa somriure mentre intenta realitzar el salt de pèrtiga o una Y i U transformant-se en una ballarina rítmica que ens emocionarà amb la seva elegància de moviment .

També veureu com les lletres V,V,V i Z,Z,Z es converteixen en corredors de salts d’obstacles mentre sona la banda sonora de la pel·lícula “Carros de fuego”, o una simple T , amb una mica de caràcter, intentarà saltar de dalt d’un trampolí.

Realment és un espectacle visualment poètic que us recomano que aneu a veure. Hores i hores de feina i dedicació d’un equip de professionals, que aconsegueixen fer gaudir fins hi tot al públic més exigent.

I,M,P,R,E,S,C,I,N,D,I,B,L,E