Lligat sempre a la música com a motor vital, vaig entrar al món del teatre, primer com a intèrpret i després com a tècnic de llums. Em va marcar profundament el fet de criar-me professionalment en el món de companyies de teatre d’objectes (Cia Pep Bou, Cia Jordi Bertran…), la troupe, les gires arreu del món i l’entendre el teatre com una manera de viure, allò d’en Puigcerver dels franctiradors que confonen el teatre amb una aventura personal…

El fet és que 25 anys després em costa horrors explicar a què em dedico! Podria dir que pateixo una mena de sinestèsia teatral, ja que constantment treballo i barrejo diferents perspectives de mirar el teatre:

La perspectiva musical, on he tingut la sort de poder fer música original i espais sonors per teatre de la mà de directors i companyies com Pep Pla, Miquel Gòrriz, Zipit Company…, i on sense adonar-me’n, he anat incorporant irremeiablement la teatralitat en els meus projectes musicals com el Cabaret Misêria.

La perspectiva de la llum, fent dissenys d’espectacles dirigits per Jordi Vilà, Pawlowsky, David Ymbernon, Quim Bigas…, i la seva part pedagògica fent de professor d’il·luminació a l’Institut del Teatre a l’Especialitat d’Escenografia des de 2019.

I la perspectiva de la tècnica, que ha anat virant cap a la direcció tècnica de festivals com el TNT, gires del TNC o del Mercat de les Flors… i també llur vessant pedagògica des del 2009 com a professor de luminotècnia l’Escola de Tècnics de l’Institut del Teatre.