Poemes Visuals comença amb un actor-músic, representant un poeta; porta una maleta plena de lletres d’escuma i comença a jugar amb els seus sons i formes, descobrint que, a partir de les lletres, pot crear poesia sense la necessitat de construir paraules.
Amb la guitarra i les cançons estableix una tendra relació amb les lletres, que prenen vida i creen un univers ple de personatges, coreografies, humor i accions dramàtiques, tot demostrant que les lletres no serveixen només per a omplir papers i ordinadors sinó que també poden crear un món sensible, de sorprenent senzillesa.
Les lletres, manipulades amb tiges sobre una taula, adquireixen vida pròpia i es van transformant a mesura que avança l’ espectacle: la “E” es converteix en un gos que juga amb un nen, que és la I; una “Y” amb una “U” creen una ballarina rítmica i una simple “T” un trampolinista.
