Jordi Bertran

JORDI BERTRAN   

“Absolutament genial”

“Absolutament genial”

23/10/2017

Miquel Gascon Baz

 

Titelles amb vida pròpia
 
ANTOLOGIA és l’òpera prima de Jordi Bertran, estrenada el 1987 i que ha visitat escenaris dels cinc continents des de fa més de vint anys.

La Sala Fènix ha programat durant un mes una retrospectiva de l’obra de Jordi Bertran per commemorar els 40 anys als escenaris d’aquest titellaire. Hem tingut la sort de poder veure els tres espectacles programats, POEMES VISUALS (la varem poder veure la temporada passada), ¡AZÚCAR! i aquesta ANTOLOGIA, que sens dubte la que ens ha agradat més.

Set marionetes que van apareixent al llarg de l’espectacle, amb una enorme càrrega emocional i una precisió i virtuosisme que ens ha deixat bocabadats.

DALI que ens dóna la benvinguda amb el seu conegut discurs “Yo no soy Dios, porque si fuera Dios no podria ser Dalí, el divino”, a escena el sofà-llavis de Mae West.

LOUIS ARMSTRONG i la seva inseparable trompeta. Amb el seu cor de tres membres (genial el moment de la primera intervenció del cor), interpreta la coneguda cançó “When the Saints go marching is”.

El FAQUIR RAIXIC que amb la seva agulla, la seva “nàpia”, la seva habilitat per fer contorsions i separar el tronc de les extremitats, i amb la seva xerrameca ens ha fet riure de valent.

El pallasso TOTI TIPON que té un tamboret verd … “I tu no !!!!” i ens transporta al món del clown. Molt tendra l’escena de la formigueta. També ens descobreix la seva faceta de poeta onomatopeic dedicant uns quants poemes als espectadors que no han vingut.

PAU CASALS amb el seu violoncel interpretant el Cant dels Ocells mentre, al teló del petit escenari on actua, apareix el colom de la pau de Picasso.

PEP BOU ens porta magistralment al món màgic de les bombolles de sabó. Realment espectacular el resultat, en un treball de filigrana difícil de superar; potser el millor moment de l’espectacle.

ESQUELET ROQUER que surt del taüt i al ritme de la música balla desenfrenadament al voltant del món.

Jordi Bertran efectua una manipulació perfecta d’aquestes marionetes amb una naturalitat tan brutal, que sembla que siguin éssers vius i fins i tot quan en algun moment puntual s’ha entortolligat algun fil. La seva paraula, adaptada a la dicció del personatge ens fa oblidar que no són reals.

Els nens presents a la sala han rigut, i nosaltres, adults, ens hem sentit com nens durant la representació.

Absolutament genial.

 

“Un espectacle màgic i poètic: IMPRESCINDIBLE!!!”

“Un espectacle màgic i poètic”

29/09/2017

Neus Mònico Fernández

 

La Sala Fènix és un dels pocs llocs de Barcelona on es pot gaudir d’espectacles de titelles per adults.

Aquest any dins la seva programació, tinc especial interès d’anar a veure dos cicles que estan dedicats al món dels titelles. El primer és “Retrospectiva de l’obra de Jordi Beltran”, en el que es podran veure tres dels seus espectacles: “Antologia” (1987), “¡Azúcar!” (2011) i “Poemes visuals” (1994),

El segon és “Cicle Ànima”, en el que podrem veure quatre espectacles  d’altres països del món, com “Punch and Judy” (Irlanda), “Colgando de un hilo” (Itàlia), “El juego del tiempo” (Chile) i “Retretre Cabarete” (Madrid); aquest últim el vaig poder veure fa un parell d’anys al parc de la Ciutadella en el MAC durant les Festes de la Mercè, i que repetiré sense cap mena de dubte.

Jordi Bertran és un dels titellaires més reconeguts i prestigiosos del nostre país. La primera vegada que el vaig veure dalt d’un escenari, va ser en companyia d’en Miquel Gallardo, un altre gran titellaire al que admirava moltíssim, i que malauradament ens va deixar no fa gaire. L’espectacle era “L’Avar” de Molier, una proposta molt original, en la que els personatges eren aixetes de diversos models, tubs i ampolles.

Al llarg dels seus quaranta anys damunt dels escenaris, en Jordi ha aconseguit nombrosos premis nacionals i internacionals, ha participat en els més importants festivals d’arts escèniques del món, ha fet gires per més de cinquanta països, ha treballat en programes televisius d’arreu, i ha estat premiat en nombroses ocasions. Ara ho vol celebrar i el lloc escollit ha estat la Sala Fènix.

Els tres espectacles de “Retrospectiva de l’obra de Jordi Beltran” són escrits, interpretats i dirigits per Jordi Bertran.

Ahir va ser l’estrena del primer . Antologia, la seva òpera prima, un espectacle dividit en set episodis teatrals interpretats per titelles. Set personatges inspirats en el món del circ, del teatre i de la cultura.

Estructurat sota la fórmula del cabaret, a “Antologia”, les escenes es succeeixen amb una estudiada cadència, fonent-se el ritme del propi espectacle amb la càrrega emocional de cada un dels personatges recreats pel titellaire a qui dóna vida a través dels fils. Així ens trobarem al nostre davant a Dalí fent un discurs d’allò més surrealista assegut en el seu famós sofà llavis, a Louis Armstrong interpretant amb la seva trompeta “When the saints go marchin’in”, en Pau Casals tocant un emotiu “El cant dels ocells” amb el seu violoncel , el Faquir Raixic fent una demostració de contorsionisme, al pallasso Toti Tipon i les seves brometes. Però per mi els millors números han estat el d’en Pep Bou creant meravelloses bombolles de sabó, i  el del esquelet rocker ballant i cantant a un ritme desenfrenat, una cançó del grup de rock AC/DC.

La manipulació, a càrrec del propi Jordi Bertran, es realitza davant nostra. Titelles i titellaire són visibles durant tot l’espectacle. Els titelles són articulats i accionats pel manipulador des de dalt, mitjançant un control on es tensen i destensen els fils, per a poder dirigir els moviments de cada part de la figura.

Tots els titelles han estat construïts pel mateix Jordi Beltran. El vestuari va ser confeccionat per la Sra. Dolores Fernández, la mare d’en Jordi.

El més curiós de tot és que deixes de veure al manipulador, per veure com els titelles prenen vida pròpia. Les mirades, les mans, el moviment, tot en ells és vida. Els titelles transmeten, ens fan riure, ens emocionen.

Feu-me cas i no deixeu passar aquesta oportunitat.

IMPRESCINDIBLE!!!

“El marionetista Jordi Bertrán embelesa al público con su espectáculo ‘Antología’”

"El marionetista Jordi Bertrán embelesa al público con su espectáculo ‘Antología’"

27/04/2012

El Teatro Apolo se convirtió en la noche de ayer en una caja mágica con la primera cita de la nueva edición del programa ‘Delicatessen’. El espectáculo ‘Antología’ de Jordi Bertrán, considerado el mejor marionetista de hilo de toda Europa, dejó al público almeriense con la boca abierta gracias a la magnífica interpretación de cada una de sus marionetas.

Con una sencilla escenografía, el catalán ofreció una selección de sus mejores espectáculos a lo largo de su historia. Louis Armstrong, un chelista, un faquir, un payaso, un esqueleto y hasta el mismísimo Dalí, quien fue el encargado de presentar este recital de magia, humor e ilusión. Pero, sin duda, si hubo una marioneta que sorprendió, esa fue la del alquimista que realizó un espectáculo de burbujas de jabón y humo que dejó impresionados a todos los asistentes. Además, hay que añadir la perfecta selección de luz y música que acompañaban la función, las cuales conseguían crear un ambiente aún más mágico.

Es prácticamente increíble la manera que Jordi Bertrán tiene de tratar a estos títeres, consiguiendo una perfecta sintonía entre ambos, marionetista y marioneta, que hace creer que cada uno de los personajes es absolutamente real. Unas 200 personas asistieron al que probablemente sea uno de los mejores shows que han pasado por el Teatro Apolo, incluso por la capital. Y es que el talento de Bertrán es conocido en todo el mundo. Almería ya tuvo el honor de disfrutar con una pequeña gira que realizó por varios municipios de la provincia tras realizar un espectáculo en la capital que encantó a todo el mundo. Después de casi 20 años, el maestro catalán volvió a pasar por la capital almeriense para una vez más maravillar al público.

Niños y mayores, no hubo nadie en el Apolo que no riera ni se emocionara continuamente durante toda la velada. Fue sin duda un estreno espectacular para la nueva edición del programa ‘Delicatessen’, que, como ya vaticinó el concejal delegado de Cultura y Educación del Ayuntamiento de Almería, Ramón Fernández-Pacheco, en la presentación de esta edición, iba a encantar a todo el mundo e iba a seguir subiendo el listón tan alto que dejaron las anteriores funciones. Pero hay que añadir que, además de subir el listón, superó todas las expectativas.

“Los títeres del catalán Jordi Bertrán deleitaron al público del Etnográfico “

"Los títeres del catalán Jordi Bertrán deleitaron al público del Etnográfico "

19/09/2008

Entre pompas de jabón recién creadas por un profesor alquimista movido por hilos y palos, el numeroso público del Museo Etnográfico de Castilla y León disfrutó ayer de una surrealista bienvenida de la mano de Dalí, pasando por una actuación de Louis Armstrong acompañado por su trompeta o incluso del desmedido baile de un esqueleto roquero tras salir de su ataúd y al ritmo de una canción de ACDC.

Y es que música, plástica y teatro se combinaron en el espectáculo ‘Antología’ de la mano de la Companyia de teatro de títeres Jordi Bertrán. Obra que se compone de siete escenas, cada una de ellas protagonizada por una marioneta y que conforma un espectáculo fascinante donde el movimiento y los detalles insinuantes son los principales ingredientes.

Algunos de los personajes vistos ayer en el Etnográfico son conocidos y universales, mientras que otros están inspirados en el mundo del circo, el teatro y la cultura pero a todos les une una trabajada puesta en escena, donde el catalán Jordi Bertrán, a la vista del público asistente, comparte escenario y da vida a unas marionetas que él mismo construye.

Un clásico
Con esta obra de 1987 por la que no pasa el tiempo y a pesar de ser ya todo un clásico, la compañía de teatro descubrió a los asistentes el poder de fascinación de los títeres y la capacidad de comunicación que poseen. El reconocimiento de la crítica y el público se ha traducido a lo largo de su carrera en 19 premios nacionales e internacionales y ha participado en numerosos festivales de artes escénicas.

 

“Jordi Bertran, y la precisión poética de las marionetas”

"Jordi Bertran, y la precisión poética de las marionetas"

24/12/2010
Autor: Albert Lladó

 

Había una ciudad en la que los títeres inundaban las calles, los barrios, los teatros. Había una Barcelona, evidentemente pre-olímpica, que quería hacer la revolución, poética, a través de las marionetas. Es la ciudad en la que Toni Rumbau y Mariona Masgrau abren el Teatre Malic, en 1984, o en la que Pepe Otal, después de haberse formado con el maestro H.V. Tozer, crea su propio taller para sacar los espectáculos a las plazas. El público está fuera y hay que ir a buscarlo.

Algo se ha perdido de ese espíritu, de esa energía, pero los grandes siempre dejan discípulos. Es el caso de Otal, del que, entre muchos otros, aprendió la profesión Jordi Bertran. Hoy, es uno de los titiriteros más reconocidos internacionalmente. Su espectáculo ‘Antologia’ vuelve al Círcol Maldà hasta el 9 de enero. Lo creó en forma de cabaret en 1987 y – alternándolo con otras propuestas, como un inteligentísimo acercamiento a Joan Brossa con ‘Poemes visuals’, lo ha ido perfeccionando una y otra vez. Por allí desfilan Salvador Dalí, Louis Armstrong, el faquir Raixic, el payaso Toti Tipon, Pau Casals, Pep Bou o un esqueleto roquero.

Bertran pone el oficio, la manipulación cuidada hasta el último milímetro, al servicio de la magia. Conocedor de todas las técnicas, se acerca al teatro negro de Praga para, con un cordón, dibujarnos una paloma de la paz fosforescente. O, a través del profesor alquimista, transmitirnos el mundo efímero de las burbujas de jabón. Es éste el momento más álgido de la obra, en el que demuestra su elevadísimo virtuosismo, cuando el títere coge aire, llena de humo sus burbujas, y ofrece una estética que se apoya en lo visual pero que va mucho más allá

Y es que las marionetas son poesía por sí mismas, en esencia. Nos miran. Nos interrogan. Bertran no esconde ese misterio que transmiten. Lo sabe hacer provocando una doble lectura, una doble reacción, la del niño que ríe y se divierte al descubrir otros mundos, y la del adulto que, por momentos, vuelve a ser niño. Pero también hay una reflexión inherente en el proceso, un baile entre la vida y la muerte, en el que la materia se convierte en lenguaje animado. Hay demasiadas cosas de nosotros en esos personajes.

La belleza del hilo, el humor automático que provoca ver reflejados nuestros movimientos en un muñeco de madera, se puede disfrutar en un escenario inigualable. Todas las ciudades deberían tener un Círcol Maldà – o un espacio como La Puntual, dirigido por Eugenio Navarro – para refugiarse del ruido y las parafernalias. Tal vez Barcelona está recuperando algo que nunca ha perdido del todo.

“Antologia de Jordi Beltran”

"Antologia de Jordi Beltran"

29/12/2010
Per Joan Llobera

 

Miro enrere al 2010 i el que veig són les tetes noves de la Carbonero. En un univers regit pels interessos creats i els índexs d’audiència aquesta és, segurament, la notícia més destacada de l’any. Perquè ho té tot: la novia del capità de la selecció espanyola guanyadora de la copa del món no només és famosa perquè està bona, sinó que a més li agrada que la prenguin seriosament a la feina que fa. Per això s’ha operat els pits. Del periodisme a l’infinit, i més enllà.

I en canvi el que us vull explicar és exactament l’oposat. No és ni nou ni s’anuncia a televisió. No va de futbol ni de silicona. Es un espectacle de titelles. Concretament Antologia, de Jordi Bertran, al Círcol Maldà fins al 9 de gener.

Ho sabíeu, que els titelles poden travessar-se el nas amb una agulla o fer bombolles de sabó? Doncs ho sabreu després de veure aquesta obra en format de cabaret on el titella de Dalí obre la funció, el de Pau Casals toca el violoncel i el de Pep Bou fa bombolles de sabó. Els trobem barrejats amb personatges que trets de l’imaginari popular, com el faquir, el pallasso impertinent o l’esquelet ballarí.

Si li preguntes, a en Jordi Bertran, et contesta amb senzillesa: és l’espectacle de la meva vida, fa 23 anys que el faig. I se li nota, l’ofici. Deu ser el que li permet aconseguir dels titelles una precisió expressiva sorprenent, plena de detalls. Si mai heu intentat manipular un titella de fils, sabreu del què parlo: fer-ho bé és més difícil que tocar les variacions Goldberg al piano.

Potser és aquesta destresa el que li permet posar-se el públic a la butxaca des del primer moment, el que el fa capaç d’arrancar la riallada i dur-lo exactament per on ell vol. I ho fa amb una serenitat que deu venir dels anys al darrera, desgranant una poètica d’aquelles que fan les obres majors: senzilla i evocadora, alhora local i universal, fascinant per petits i grans. Deu ser per això que ha dut aquest espectacle per tot de continents diferents, i ha guanyat mes premis dels que puc enumerar. Si sou dels qui encara pensen que els titelles són per les criatures i en teniu, de criatures, porteu-les a veure això. Si no en teniu, cerqueu qualsevol excusa per anar-hi. El nebot, el fill del cosí o de la veïna. O porteu-vos-hi a vosaltres mateixos, a mi m’ha ajudat a recordar un temps on encara no era aquest animal que veig al mirall, atrapat entre el sofà, la televisió i el bram huracanat de les compres de Nadal. Jo em penso que em deixaré de futbol, anuncis, silicona i punyetes i hi tornaré a anar.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies