Jordi Bertran

JORDI BERTRAN   

“Jugando con el lenguaje sin palabras”

"Jugando con el lenguaje sin palabras"

03/01/2018
Per Fernando Solla

La Seca Espai Brossa retoma el espectáculo Poemes visuals, una pieza muy cercana a las rapsodias sin vocablos de Joan Brossa. Un juego mucho más sensible de lo que pueda parecer a simple vista, nunca mejor dicho, y que lleva desde 1994 dando vueltas por el mundo.

Lo que más llama la atención de la propuesta de Jordi Bertran, autor y director de la pieza, es que la ternura que se desprende hacia un oficio y hacia un lenguaje, eminentemente comunicativo, no está reñida con la generosidad de registros. En un mundo en el que cada vez nos cuesta más prestar atención para escuchar, más incluso para fijar la mirada, el ideal didáctico de estos Poemes visuals resulta su mayor virtud. Eso se consigue gracias al dominio del tiempo y el ritmo que todos los implicados en el desarrollo de la propuesta han sabido insuflar.

Tres intérpretes (marionetistas y manipuladores) son los encargados de que la creación de este mundo de significación tan particular acontezca ante nuestros ojos con aparente sencillez. Aunque el cómo es aquí tan importante como el qué resulta imprescindible que el plano perceptivo priorice en el contenido. Lo mejor que se puede decir de todos los artistas que desarrollan este espectáculo es que parecen desaparecer tras su creaciones, dando vida a algo que, por otro lado, sin ellos y su buen hacer sería imposible. Tanto Miquel Nevado como Isabel Martinez y Pau Murner, que alternan funciones con Eduardo Telletxea y el propio Bertran, dominan ese oficio de hacer tangible lo invisible, imposible e inanimado.

Una interpretación con todas las de la ley, totalmente adecuada al formato y contenido de lo que se quiere explicar. Un gran dominio del material de espuma en forma de letras y figuras esféricas que sabe utilizarse tanto para crear las imágenes buscadas como potentes metáforas y alegorías. Esferas que pueden ser cabezas continentes del pensamiento e imaginación sublimados artísticamente. La focalización en la mesa de trabajo es también muy importante, ya que consigue que fijemos la mirada en lo verdaderamente importante. Mención especial para el dominio vocal (para crear sonidos de instrumentos y distintas onomatopeyas) de los tres protagonistas, especialmente de Nevado.

De cara al público infantil, también nos encontramos ante un espectáculo muy a tener en cuenta. Resulta complicado encontrar propuestas que no vayan directamente dirigida a los más pequeños pero que los incluya y los abrace de un modo tan significativo como aquí. Si los más jóvenes se acostumbran a mirar a las artes escénicas como una entrada al mundo de los adultos, a la vez acceso y algo nuevo que descubrir, estamos creando al público del futuro. En presente. Quizá no se trate de buscar un lenguaje especial y propio para ellos, sino de ofrecerles las herramientas básicas y necesarias para que entren a formar parte de este universo tan alegórico como participativo y comunicativo e incluirlos de pleno. En este terreno, la labor de la Companyia Jordi Bertran es muy valiosa.

Finalmente, Poemes visuals se convierte en una buena oportunidad para reflexionar sobre la validez del lenguaje visual en el ámbito escénico. En un terreno donde está claramente establecido que la palabra es la herramienta básica e indispensable, propuestas como la que nos ocupa demuestran que no hay una única vía de aproximación y que las artes escénicas mantienen un espacio privilegiado para el teatro visual. Y la aportación de Jordi Bertran es un buen reflejo de ello.

Jordi Bertran

06102020-1014071_1388022308089265_768533598_n-3

Jordi Bertran

Trajectòria musical

A finals dels 60 crea el seu primer grup musical: “Els Penques“. El 1969 graven una cinta “cassette” de música folk per a la discogràfica Aprilia.

El 1970 guanyen el segon premi en el “Concurs Promoció de Noves Veus” de La Cova del Drac, creat dirigit i presentat per Xavié Serrat. Posteriorment, amb els artistes finalistes (Llorenç i Pep Torres, Josep Bisbal, Aracel.li Banyuls, Toni Llobet i d’altres) creen el primer musical de la cançó: “Una de Barrets“, dirigit per Lluís Crous, periodista de la revista musical Mundo Joven. Amb aquesta obra recorren la geografia catalana i inauguren la Primera Edició de les “Sis hores de Canet“.
1971 canvien de nom (Vi Bo“) i graven un single amb la discogràfica RCA. Signen contracte amb Joan Moles i Núria Batalla, els managers més importants de l’època dins el món de la Nova Cançó. Amb ells recorren tota la geografia dels Països Catalans.

El 1974 estudia solfeig, guitarra i piano al Conservatori del Liceu i la seva activitat com a creador de cançons pren força. A l’any 1975 acompanya a la guitarra a la cantant Marina Rossell en diversos recitals, entre ells les “Sis hores de Canet”, i al 1976 acompanya amb la guitarra a cantants com Jordi Margarit o Pere Còdols. Comença la seva activitat com a cantautor i dóna els primers recitals a la Sala Villarroel.
Del 1977 al 1988 continua la seva tasca de músic i compositor amb diversos grups de marionetes i teatre de carrer: “El Grupo Taller de Marionetas”, “Col.lectiu d’Animació de Barcelona” i “Els Farsants”. Aprèn a tocar mandolina i saxo. El 1982 dóna recitals, com a cantautor a La Cova del Drac, i al entre els anys 1983 i 1984. Estudia a l’Escola de Música Moderna i Jazz de Barcelona.
Del 1987 fins l’actualitat segueix composant cançons i músiques per a la companyia que porta el seu nom. El 1999 surt al mercat francòfon un CD amb la cançó Le Petit Bonhomme en Mousse, de la que n’és compositor de la música (creada al 1978 per a un espectacle del Col.lectiu D’Animació de Barcelona). Esdevé molt popular i es venen milers de còpies.
El 2002 crea la Banda Utròpica. Fan diversos recitals (Tàrrega, Teatre de Ponent, Fest. de Poesia de Vilassar de Munt, etc.) i enregistren una maqueta amb quatre cançons d’en Joan Salvat Papasseit. El 2005 rep el premi Cerverí, otorgat per l’ajuntament de Girona a la millor lletra de cançó́, “La Novia Mutant“.

El 2010 crea la banda Estem Salvats! Enregistren un CD (Poeta de la Llum) amb lletres del poeta J. Salvat Papasseit i música del propi Jordi Bertran.

El 2012 fa diversos concerts amb dues formacions i enregistra un CD amb La Banda de Pablo Gil.  Un any més tard crea el grup de rumba catalana Forasteros del Sabor“.

L’any 2014 publica el CD “Abecedari Martinià” amb el grup Martinians.

Projectes musicals

Guille Vallés

Foto-Guille

Guille Vallés

Guitarrista. La seva passió per l’instrument i per la música comença als campaments d’estiu, on toca cançons populars com a monitor envoltat de nens i nenes cantant al ritme de la guitarra clàssica. L’any 2018 descobreix el Jazz Manouche i rep classes a l’EMMCA (Escola Municipal de Música-Centri deis Arts) on aprofundeix en l’estil amb el seu professor i guitarrista Valentí Moya, amb especial interès per la tècnica de la guitarra rítmica.


Actualment participa en diferents projectes com a guitarrista, entre els quals es troba la “Bertran Swing Band” també té experiència tocant de manera esporàdica en esdeveniments benèfics, casaments, jam sessions.

Begoña Fernández Díez

Bego-color

Begoña Fernández Díez

Contrabaixista. Nacionalitat Catalana-Navarra. Cicle Mitja de música pel conservatori de Logronyo, on va cursar estudis de piano. Després de participar en diverses bandes, fa vuit anys que es dedica a l’Swing, al manouche i al Balkan, tocant en diverses formacions de l’escena barcelonina, com “The Black Mambas“, la “Storyville Jassband“, “Alma Bejaevik“, i per descomptat en la “Bertran Swing Band“. En l’actualitat pertany a l’escola de JAZZ MANOUCHE de la EMMCA, on participa en diversos combos de manouche amb el contrabaix i l’ukulele.

Laura Pacios

laura-color

Laura Pacios

Violinista nascuda a Madrid, on va estudiar el grau mitjà de violí clàssic. Amb quinze anys va començar a tocar jazz i amb disset anys es va traslladar a Barcelona on actualment és alumna de Violí, Jazz i Música Moderna en el Conservatori Superior del Liceu i de l’EMMCA a l’àmbit de Jazz Manouche (veu i violí). Durant la seva formació ha estudiat amb professors de la talla d’Oriol Saña, Albert Belló, Christoph Mallinger, Jon Pilatzke, Casey Driessen, Christian Howes

Forma part de diferents agrupacions d’estils molt variats com “The Django Orchestra“, “Still life“, “Zero Gravity Family“, “All Ras Band“, “Claes Anderson Trio”… i ha fet col·laboracions amb grups i artistes com “Lluís Gomez“, “Tony Trischka” “Raphael Maillet” o “Tcha Limberger” i la “Bertran Swing Band“.

Power Point

presentacio

L’any 1990 Jordi Bertran i els seus col·laboradors inicien la creació d’un espectacle inspirat en el món del poeta Joan Brossa. Amb tan sols uns punts de pòrex, línies i lletres de goma-escuma, aconsegueixen crear l’espectacle POEMES VISUALS que avui dia continua meravellant al públic dels cinc continents.

Trenta anys després Bertran, pren de nou aquells originals punts de “porexpan”, per a crear aquesta nova proposta escènica.

Després de diversos anys de recerca, el veterà titellaire, ens presenta una sèrie d’històries que conformen l’espectacle Power Point.

Amb l’ajut de les seves mans, una guitarra i el poder dels punts, donarà vida a éssers autèntics, per interpretar amb ells històries divertides i romàntiques farcides de punteria.

Un recorregut per un món creatiu, habitat per personatges de gran teatralitat, divertits i contradictoris, plens de tendresa i conflictes latents.

L’any 1990 Jordi Bertran i els seus col·laboradors inicien la creació d’un espectacle inspirat en el món del poeta Joan Brossa. Amb tan sols uns punts de pòrex, línies i lletres de goma-escuma, aconsegueixen crear l’espectacle POEMES VISUALS que avui dia continua meravellant al públic dels cinc continents.

Trenta anys després Bertran, pren de nou aquells originals punts de “porexpan”, per a crear aquesta nova proposta escènica.

Després de diversos anys de recerca, el veterà titellaire, ens presenta una sèrie d’històries que conformen l’espectacle Power Point.

Amb l’ajut de les seves mans, una guitarra i el poder dels punts, donarà vida a éssers autèntics, per interpretar amb ells històries divertides i romàntiques farcides de punteria.

Un recorregut per un món creatiu, habitat per personatges de gran teatralitat, divertits i contradictoris, plens de tendresa i conflictes latents.

la produccio

SINOPSI

 

Des del Punt inicial fins al Punt final, passant per més d’un punt i apart, punt i seguit, punts suspensius o punt i coma, Jordi Bertran, trasllada les següents puntuals històries, des del seu univers poètic fins a l’escenari:

H

I

S

T

Ò

R

I

E

S

1ra- NO CLINC CLINC.
Un cant al treball en equip. Una historieta de teatre visual, on les mans d’un guitarrista, gràcies a dos punts blancs, es transformen en una parella de personatges entranyables que malgrat les seves dificultats per a posar-se d’acord, superaran els reptes més difícils.

2na- EL VOL DEL BORINOT.

Escena inspirada pel músic, compositor i director d’orquestra rus, Nikolai Rimsky-Korsakov. És una recreació imaginada, sobre les circumstàncies que podrien haver dut al gran músic a composar el seu cèlebre interludi del conte del Tsar Saltan.

3ra- METAMORFOSI.
Gregori ha estat convertit pel kafkià, Franz Kafka, en un enorme insecte. Escapant de l’habitació on la seva família el té confinat, vaga pels carrers de París, amb la intenció de posar fi a la seva turmentada existència, però en un dels ponts del Sena, coneix a Margot, fet que canviarà la seva vida.

4ta- EL SOMNI DEL SR. ÈRIK.

Inspirat en un quadre del pintor i poeta Perejaume, aquesta història onírica, envoltada de la música d’en Satí, ens mostra com el pianista Èrik, seduït per la Lluna, vol aconseguir-la. Després de infructuosos intents l’aconsegueix de la única forma possible. Somiant.

Epileg (Bis)- PUNT BLANC, PUNT NEGRE.
Dos punts, suspesos en l’Univers (creatiu) d’en Jordi Bertran, intentaran persuadir al públic d’abandonar la sala en motiu de la imminent arribada del Punt Final.

recull-de-premsa_power-point-negre

SINOPSI

 

Des del Punt inicial fins al Punt final, passant per més d’un punt i apart, punt i seguit, punts suspensius o punt i coma, Jordi Bertran, trasllada les següents puntuals històries, des del seu univers poètic fins a l’escenari:

HISTÒRIES

1ra- NO CLINC CLINC.
Un cant al treball en equip. Una historieta de teatre visual, on les mans d’un guitarrista, gràcies a dos punts blancs, es transformen en una parella de personatges entranyables que malgrat les seves dificultats per a posar-se d’acord, superaran els reptes més difícils.

2na- EL VOL DEL BORINOT.

Escena inspirada pel músic, compositor i director d’orquestra rus, Nikolai Rimsky-Korsakov. És una recreació imaginada, sobre les circumstàncies que podrien haver dut al gran músic a composar el seu cèlebre interludi del conte del Tsar Saltan.

3ra- METAMORFOSI.
Gregori ha estat convertit pel kafkià, Franz Kafka, en un enorme insecte. Escapant de l’habitació on la seva família el té confinat, vaga pels carrers de París, amb la intenció de posar fi a la seva turmentada existència, però en un dels ponts del Sena, coneix a Margot, fet que canviarà la seva vida.

4ta- EL SOMNI DEL SR. ÈRIK.

Inspirat en un quadre del pintor i poeta Perejaume, aquesta història onírica, envoltada de la música d’en Satí, ens mostra com el pianista Èrik, seduït per la Lluna, vol aconseguir-la. Després de infructuosos intents l’aconsegueix de la única forma possible. Somiant.

Epileg (Bis)- PUNT BLANC, PUNT NEGRE.
Dos punts, suspesos en l’Univers (creatiu) d’en Jordi Bertran, intentaran persuadir al públic d’abandonar la sala en motiu de la imminent arribada del Punt Final.

fitxa-artisica

Autor, director i Intèrpret

Jordi Bertran

Han col·laborat en la creació de l´espectacle

Laura Cortés, Teresa Puig
 Gabriela Galup i Hugo Suarez

Escenografia, llum, so i assistent

Isabel Martínez

Música

Wolfgang Amadeus Mozart
Nikolai Rimsky-Korsakov

Fotografia

Kait Hutchison, Jesús Atienza i Gil Sole

Disseny gràfic

Teresa Delgado

Producció

Companyia Jordi Bertran

Autor, director i Intèrpret

Jordi Bertran

Han col·laborat en la creació de l´espectacle

Laura Cortés, Teresa Puig
 Gabriela Galup i Hugo Suarez

Escenografia, llum, so i assistent

Isabel Martínez

Música

Wolfgang Amadeus Mozart
Nikolai Rimsky-Korsakov

Fotografia

Kait Hutchison, Jesús Atienza i Gil Sole

Disseny gràfic

Teresa Delgado

Producció

Companyia Jordi Bertran

Un espectacle Puntual, de Poesia Visual

Descàrregues

DARRERES ACTUACIONS

Circus

presentacio

CIRCUS és un treball d’experimentació amb dues tècniques d’expressió artística: El Pallasso i la Marioneta. És una mostra del que en Jordi Bertran ha aprés de mestres com: Chaplin, Lloid, Keaton, Germans Marx, Rivel, Tatí,….i Ferran Bertran (el seu pare), que en les sobretaules dels dinars familiars, i amb l’ajut d’un tovalló o de les seves mans deixava sortir l’art que duia a dins.

Un divertit i poètic espectacle per a tots els públics on el reconegut marionetista per mitjà de petits detalls, gestos i complicitats, estableix amb el seu públic una connexió sincera.

CIRCUS és un treball d’experimentació amb dues tècniques d’expressió artística: El Pallasso i la Marioneta. És una mostra del que en Jordi Bertran ha aprés de mestres com: Chaplin, Lloid, Keaton, Germans Marx, Rivel, Tatí,….i Ferran Bertran (el seu pare), que en les sobretaules dels dinars familiars, i amb l’ajut d’un tovalló o de les seves mans deixava sortir l’art que duia a dins.

Un divertit i poètic espectacle per a tots els públics on el reconegut marionetista per mitjà de petits detalls, gestos i complicitats, estableix amb el seu públic una connexió sincera.

l'espectacle

Sinopsi

EL SOMNI D´EN XARLOT

Xarlot, un dels personatges més cèlebres de la primera meitat del segle XX, sortit del món del cinema, ens farà una exhibició amb els seus patins de quatre rodes. Una escena inspirada en una de les seves pel·lícules “Modern times”.
Raquel, la venedora de flors, serà la companya d’escena d’en Xarlot, la musa que habita en els seus somnis. Marioneta inspirada en el personatge de la violetera de la pel·lícula “City Lights” de Charles Chaplin.

FRATEL·LO I TITINA

Un pallasso i una pallassa funambulistes, arriscaran la seva vida, a ritme de la música d´en Charles Chaplin, dalt la corda fluixa per mostrar el que senten l’un per l’altre.
Una flor groga serà el símbol dipositari del seu gran amor.

TOTI

Amb aquest personatge en Jordi Bertran treu el nen que duia a dins i recupera el seu pallasso adormit.
Amb objectes ben simples, com una paperina o un toballó aconseguirà comunicarse amb el seu públic i establir una relació divertida, tendra i poètica.

EL SOMNI D´EN XARLOT

Xarlot, un dels personatges més cèlebres de la primera meitat del segle XX, sortit del món del cinema, ens farà una exhibició amb els seus patins de quatre rodes. Una escena inspirada en una de les seves pel·lícules “Modern times”.
Raquel, la venedora de flors, serà la companya d’escena d’en Xarlot, la musa que habita en els seus somnis. Marioneta inspirada en el personatge de la violetera de la pel·lícula “City Lights” de Charles Chaplin.

FRATEL·LO I TITINA

Un pallasso i una pallassa funambulistes, arriscaran la seva vida, a ritme de la música d´en Charles Chaplin, dalt la corda fluixa per mostrar el que senten l’un per l’altre.
Una flor groga serà el símbol dipositari del seu gran amor.

TOTI

Amb aquest personatge en Jordi Bertran treu el nen que duia a dins i recupera el seu pallasso adormit.
Amb objectes ben simples, com una paperina o un toballó aconseguirà comunicarse amb el seu públic i establir una relació divertida, tendra i poètica.
la-produccio_circus_cat
Fotografia de Juan Miguel Morales
Espectacle dissenyat per ser representat en contacte directe amb el públic, ja sigui a l’aire lliure o en espais interiors amb o sense escenari. La proximitat i la comunicació amb els personatges és tal que fins i tot es poden arribar a tocar.

Cada gest, cada mirada, cada pas d’aquests titelles de fil, están estudiats amb profunda precisió, amb l’objectiu de seduir al públic fent-li creure que la vida que els habita és real i els seus fils pura ficció.

A partir d’unes marionetes de construcció perfecta, unida a llargs anys de treball en la manipulació i interpretació amb la tècnica dels fils, s’aconsegueixen considerables dosis de poesia capaces de generar en l’espectador sentiments altament emotius.

Un treball d’experimentació que ens transporta fins a paisatges gairebé oblidats, habitats pels records onírics dels nostres orígens.
Fotografia de Juan Miguel Morales
Espectacle dissenyat per ser representat en contacte directe amb el públic, ja sigui a l’aire lliure o en espais interiors amb o sense escenari. La proximitat i la comunicació amb els personatges és tal que fins i tot es poden arribar a tocar.

Cada gest, cada mirada, cada pas d’aquests titelles de fil, están estudiats amb profunda precisió, amb l’objectiu de seduir al públic fent-li creure que la vida que els habita és real i els seus fils pura ficció.

A partir d’unes marionetes de construcció perfecta, unida a llargs anys de treball en la manipulació i interpretació amb la tècnica dels fils, s’aconsegueixen considerables dosis de poesia capaces de generar en l’espectador sentiments altament emotius.

Un treball d’experimentació que ens transporta fins a paisatges gairebé oblidats, habitats pels records onírics dels nostres orígens.
recull-de-premsa_circus
fitxa-artisica_circus_cat

Direcció, Dramatúrgia i Interpretació

Jordi Bertran

Escenografia i Utilleria

Isabel Martínez

Creació de les marionetes

Jordi Bertran

Selecció musical

Jordi Bertran

Vestuari

Paulette San Martin – Dolors Fernández

Fotografia

Jesus Atienza
Jean Charles Mandou
Peter Birk

Producció

Companyia Jordi Bertran

Direcció, Dramatúrgia i Interpretació

Jordi Bertran

Escenografia i Utilleria

Isabel Martínez

Creació de les marionetes

Jordi Bertran

Selecció musical

Jordi Bertran

Vestuari

Paulette San Martin – Dolors Fernández

Fotografia

Jesus Atienza
Jean Charles Mandou
Peter Birk

Producció

Companyia Jordi Bertran
premis_circus_cat

2015

Premi del Jurat

 

9è Festival Internacional de Pallassos de Valsequillo

Gran Canaria

2015

Premi del Jurat

 

9è Festival Internacional de Pallassos de Valsequillo

Gran Canaria

Descàrregues

DARRERES ACTUACIONS

Poemes Visuals

l'espectacle
poemes_cartells_grans

Poemes Visuals, és un espectacle generós, ple de tendresa, que omple cada racó de l’escena d’un virtuosisme inusual, fruit d’anys de treball. A l’escenari prenen vida un conjunt de lletres construïdes amb senzillesa, que requereixen de gran mestria per a aconseguir que, amb la seva manipulació, el gest se transformi en vers i el vers en emoció.

L’espectacle s’inspira en la màgia dels poemes visuals del poeta català Joan Brossa, prenent en préstec el magnetisme de l’abecedari brossià, el joc de lletres amb el que el poeta il•lustrava la seva poètica visual.

Poemes Visuals comença amb un actor-músic, representant un poeta; porta una maleta plena de lletres d’escuma i comença a jugar amb els seus sons i formes, descobrint que, a partir de les lletres, pot crear poesia sense la necessitat de construir paraules.

Amb la guitarra i les cançons estableix una tendra relació amb les lletres, que prenen vida i creen un univers ple de personatges, coreografies, humor i accions dramàtiques, tot demostrant que les lletres no serveixen només per a omplir papers i ordinadors sinó que també poden crear un món sensible, de sorprenent senzillesa.

Les lletres, manipulades amb tiges sobre una taula, adquireixen vida pròpia i es van transformant a mesura que avança l’ espectacle: la “E” es converteix en un gos que juga amb un nen, que és la I; una “Y” amb una “U” creen una ballarina rítmica i una simple “T” un trampolinista.

poemes_cartells_grans

Poemes Visuals, és un espectacle generós, ple de tendresa, que omple cada racó de l’escena d’un virtuosisme inusual, fruit d’anys de treball. A l’escenari prenen vida un conjunt de lletres construïdes amb senzillesa, que requereixen de gran mestria per a aconseguir que, amb la seva manipulació, el gest se transformi en vers i el vers en emoció.

L’espectacle s’inspira en la màgia dels poemes visuals del poeta català Joan Brossa, prenent en préstec el magnetisme de l’abecedari brossià, el joc de lletres amb el que el poeta il•lustrava la seva poètica visual.

08092020-33149360_1531845426924791_6354494845616128000_n

Poemes Visuals comença amb un actor-músic, representant un poeta; porta una maleta plena de lletres d’escuma i comença a jugar amb els seus sons i formes, descobrint que, a partir de les lletres, pot crear poesia sense la necessitat de construir paraules.

Amb la guitarra i les cançons estableix una tendra relació amb les lletres, que prenen vida i creen un univers ple de personatges, coreografies, humor i accions dramàtiques, tot demostrant que les lletres no serveixen només per a omplir papers i ordinadors sinó que també poden crear un món sensible, de sorprenent senzillesa.

Les lletres, manipulades amb tiges sobre una taula, adquireixen vida pròpia i es van transformant a mesura que avança l’ espectacle: la “E” es converteix en un gos que juga amb un nen, que és la I; una “Y” amb una “U” creen una ballarina rítmica i una simple “T” un trampolinista.

08092020-33149360_1531845426924791_6354494845616128000_n
08092020-33580033_1531845413591459_154618904260378624_n-3
08092020-33580033_1531845413591459_154618904260378624_n-3
la-produccio
L’escena es mostra buida, amb una precisa escenografia, recolzada per un delicat tractament de la llum; l’acció és acompanyada per la veu i la guitarra.

La manipulació, es realitza a vista de l’espectador: la relació entre manipuladors i objectes deriva en una coreografia estudiada i precisa, tècnicament perfecta.

L’ espectacle es construeix a través de números on el virtuosisme és el resultat de moltes hores de dedicació, després d’anys de trajectòria: cada moviment, cada pausa, han estat estudiats en profunditat per aconseguir que els personatges, lletres construïdes amb escuma, assoleixin un nivell de tendresa i de poètica difícils d’igualar en un escenari.

Un espectacle visual en el que la música en viu, el moviment, els petits conflictes i la poètica del gest són els fils que cohesionen un espectacle de nivell internacional.

L’escena es mostra buida, amb una precisa escenografia, recolzada per un delicat tractament de la llum; l’acció és acompanyada per la veu i la guitarra.

La manipulació, es realitza a vista de l’espectador: la relació entre manipuladors i objectes deriva en una coreografia estudiada i precisa, tècnicament perfecta.

L’ espectacle es construeix a través de números on el virtuosisme és el resultat de moltes hores de dedicació, després d’anys de trajectòria: cada moviment, cada pausa, han estat estudiats en profunditat per aconseguir que els personatges, lletres construïdes amb escuma, assoleixin un nivell de tendresa i de poètica difícils d’igualar en un escenari.

Un espectacle visual en el que la música en viu, el moviment, els petits conflictes i la poètica del gest són els fils que cohesionen un espectacle de nivell internacional.

recull-de-premsa_poemes
fitxa-artisica_poemes_cat-2

Autor i director

Jordi Bertran

Creació de l´espectacle

Santi Arnal, Karin Schafer, Toni Zafra, Zilda Torres, Miquel Gallardo i Jordi Bertran

Interprets

Isabel Martinez, Jordi Bertran i Eduardo Telletxea *

Vestuari

Ma. Dolors Fernández

Fotografia

Mireia Margenat

Disseny gràfic

Miquel Llach

Producció

Companyia Jordi Bertran

* En alternanca amb: Pau Murner, Miquel Nevado, Toni Ubach, David Zuazola i Ines Alarcon.

Autor i director

Jordi Bertran

Creació de l´espectacle

Santi Arnal, Karin Schafer, Toni Zafra, Zilda Torres, Miquel Gallardo i Jordi Bertran

Interprets

Isabel Martinez, Jordi Bertran i Eduardo Telletxea *

Vestuari

Ma. Dolors Fernández

Fotografia

Mireia Margenat

Disseny gràfic

Miquel Llach

Producció

Companyia Jordi Bertran

* En alternanca amb: Pau Murner, Miquel Nevado, Toni Ubach, David Zuazola i Ines Alarcon.

08092020-33706735_1531845330258134_8689164446959927296_n
08092020-33872691_1531845100258157_7005768168664727552_n
premis_poemes_cat

Cannes – França

1994

Premi del Jurat

Festival International de la Marionnette

Vall d’Albaida – València

1995

Premi al millor espectacle

Mostra Internacional de Titelles

Kingersheim – França

1999

Premi del Jurat

MOMIX. Festival de Marionnettes

Polònia

2002

Premi al millor espectacle

Torun International Puppet Theater’s Festival

Polònia

2002

Premi a la millor interpretació

Torun International Puppet Theater’s Festival

Polònia

2002

Premi del Jurat a la millor Companyia

Torun International Puppet Theater’s Festival

Ljubeljana – Eslovènia

2004

Premi

VII Festival International de LUTKE

Sofia – Bulgària

2006

Premi

IV International Festival for Puppet Theater PUPPET FAIR

 França

2007

Premi al millor espectacle

L´Association Culturelle du Theâtre Dofin Argenté

Varsovia – Polònia

2011

Premi a la millor interpretació

Torun International Puppet Theater’s Festival

Cannes – França

1994

Premi del Jurat

Festival International de la Marionnette

Vall d’Albaida – València

1995

Premi al millor espectacle

Mostra Internacional de Titelles

Kingersheim – França

1999

Premi del Jurat

MOMIX. Festival de Marionnettes

Polònia

2002

Premi al millor espectacle

Torun International Puppet Theater’s Festival

Polònia

2002

Premi a la millor interpretació

Torun International Puppet Theater’s Festival

Polònia

2002

Premi del Jurat a la millor Companyia

Torun International Puppet Theater’s Festival

Ljubeljana – Eslovènia

2004

Premi

VII Festival International de LUTKE

Sofia – Bulgària

2006

Premi

IV International Festival for Puppet Theater PUPPET FAIR

 França

2007

Premi al millor espectacle

L´Association Culturelle du Theâtre Dofin Argenté

Varsovia – Polònia

2011

Premi a la millor interpretació

Torun International Puppet Theater’s Festival

Poemes Visuals un espectacle per a adults que fascina a la mainada

DARRERES ACTUACIONS

Antologia

presentacio-antologia_blau
cartell_antologia_500x707

Jordi Bertran ens mostra un espectacle que comprèn set episodis musicals i teatrals on el moviment, el detall insinuant i el gest orgànic, produeixen un magnetisme hipnòtic, que captiva l’espectador.

Antologia, òpera prima de Jordi Bertran, s’estrena el 1987 i continua en repertori fins a l’actualitat, tot visitant escenaris dels cinc continents des de fa més de vint anys.

Estructurat sota la fórmula del cabaret, a Antologia, les escenes es succeeixen amb una estudiada cadència, fonent-se el ritme del propi espectacle amb la càrrega emocional de cada un dels personatges recreats pel marionetista, a qui dóna vida a través dels fils: personatges coneguts i presents en l’imaginari col•lectiu, personatges anònims inspirats en el món del circ, del teatre i de la cultura.

cartell_antologia_500x707

Jordi Bertran ens mostra un espectacle que comprèn set episodis musicals i teatrals on el moviment, el detall insinuant i el gest orgànic, produeixen un magnetisme hipnòtic, que captiva l’espectador.

Antologia, òpera prima de Jordi Bertran, s’estrena el 1987 i continua en repertori fins a l’actualitat, tot visitant escenaris dels cinc continents des de fa més de vint anys.

Estructurat sota la fórmula del cabaret, a Antologia, les escenes es succeeixen amb una estudiada cadència, fonent-se el ritme del propi espectacle amb la càrrega emocional de cada un dels personatges recreats pel marionetista, a qui dóna vida a través dels fils: personatges coneguts i presents en l’imaginari col•lectiu, personatges anònims inspirats en el món del circ, del teatre i de la cultura.

la-produccio_antologia_blau

De tota la variada gamma de titelles, les marionetes són les que tenen una exigència tècnica més elevada, per ser titelles articulats i accionats pel manipulador des de dalt, mitjançant un control on es tensen i destensen els fils, per a poder dirigir els moviments de cada part de la figura.

A Antologia l’escena es mostra nua, amb una precisa escenografia, recolzada per un delicat tractament de la llum.

 

La manipulació, a càrrec del propi Jordi Bertran, es realitza a vista de l’espectador: la relació entre creador i objecte deriva en una coreografia estudiada i precisa, tècnicament perfecte.

 

Aquest és un espectacle on el virtuosisme és el resultat de molts anys de treball: cada articulació, gest o contrapès han estat estudiats amb profunditat per aconseguir que els personatges que desfilen davant l’espectador –Louis Armstrong, Dalí, Pau Casals, Pep Bou, el pallasso Toti Tipon…- assoleixin una vitalitat capaç d’evocar l’univers fràgil de les bombolles de sabó, el surrealisme dalinià o el cant a la Pau del mestre Casals.

Fotografies MaDimitris

Set marionetes conformen les set escenes que recreen l’univers únic de Jordi Bertran en aquest espectacle carregat de simbolisme i vitalitat: Antologia.

De tota la variada gamma de titelles, les marionetes són les que tenen una exigència tècnica més elevada, per ser titelles articulats i accionats pel manipulador des de dalt, mitjançant un control on es tensen i destensen els fils, per a poder dirigir els moviments de cada part de la figura.

A Antologia l’escena es mostra nua, amb una precisa escenografia, recolzada per un delicat tractament de la llum.

 

La manipulació, a càrrec del propi Jordi Bertran, es realitza a vista de l’espectador: la relació entre creador i objecte deriva en una coreografia estudiada i precisa, tècnicament perfecte.

 

Aquest és un espectacle on el virtuosisme és el resultat de molts anys de treball: cada articulació, gest o contrapès han estat estudiats amb profunditat per aconseguir que els personatges que desfilen davant l’espectador –Louis Armstrong, Dalí, Pau Casals, Pep Bou, el pallasso Toti Tipon…- assoleixin una vitalitat capaç d’evocar l’univers fràgil de les bombolles de sabó, el surrealisme dalinià o el cant a la Pau del mestre Casals.

Fotografies MaDimitris

Set marionetes conformen les set escenes que recreen l’univers únic de Jordi Bertran en aquest espectacle carregat de simbolisme i vitalitat: Antologia.

recull-de-premsa_antologia
fitxa-artisica_antologia

Autor, director i intèrpret

Jordi Bertran

Creació de les marionetes

Jordi Bertran

Operadora de llums i so

Isabel Martínez

Vestuari

Ma. Dolors Fernández

Fotografia

Areli Alarcón H.

Producció

Companyia Jordi Bertran

Amb la col·laboració de:

Teia Moner, Dolors Fernandez, Toni Zafra, Pep Bou, Irene Montcada, Els Aquilinos, Marceline i Silvestre, Josep Guerra, Marta Alemany, Joan Vinuesa, Jordi Pinar, Miquel Gelabert i Axioma Teatro.

Autor, director i intèrpret

Jordi Bertran

Creació de les marionetes

Jordi Bertran

Operadora de llums i so

Isabel Martínez

Vestuari

Ma. Dolors Fernández

Fotografia

Areli Alarcón H.

Producció

Companyia Jordi Bertran

Amb la col·laboració de:

Teia Moner, Dolors Fernandez, Toni Zafra, Pep Bou, Irene Montcada, Els Aquilinos, Marceline i Silvestre, Josep Guerra, Marta Alemany, Joan Vinuesa, Jordi Pinar, Miquel Gelabert i Axioma Teatro.

premis

1987

Premis FAD Sebastià Gasch d’arts parateatrals

Catalunya

1988

Revista Serra d’Or

Catalunya

1991

Premi especial del públic

Théâtre d’Humour de Saint-Gervais

França

1991

Premi especial al millor
espectacle visual

XII Festival International Performance d’Acteur

Cannes, França

1991

Premi del públic

Festival International de Marionnettes

Cannes, França

1992

Premi del públic

Théâtre d’Humour de Saint-Gervais

França

1994

Premi a la millor posada en escena

Mostra Internacional Titelles

Vall d’Albaida, València

1995

Menció Especial

Festival de Porto

San Elpidio,Itàlia

2001

Premi a la millor interpretació

Mostra Internacional Titelles

Vall d’Albaida, València

2001

Premi al millor espectacle

Mostra Internacional Titelles

Vall d’Albaida, València

2007

Premiul Pentru Acuratetea si
virtuozitatea tehnich de Mânuire

Festivalul international al teatrului de animatie

Bucarest, Romania

2008

Premi del públic al millor espectacle

Festival de Bonecos

Belo Horizonte, Brasil

1987

Premis FAD Sebastià Gasch d’arts parateatrals

Catalunya

1988

Revista Serra d’Or

Catalunya

1991

Premi especial del públic

Théâtre d’Humour de Saint-Gervais

França

1991

Premi especial al millor
espectacle visual

XII Festival International Performance d’Acteur

Cannes, França

1991

Premi del públic

Festival International de Marionnettes

Cannes, França

1992

Premi del públic

Théâtre d’Humour de Saint-Gervais

França

1994

Premi a la millor posada en escena

Mostra Internacional Titelles

Vall d’Albaida, València

1995

Menció Especial

Festival de Porto

San Elpidio,Itàlia

2001

Premi a la millor interpretació

Mostra Internacional Titelles

Vall d’Albaida, València

2001

Premi al millor espectacle

Mostra Internacional Titelles

Vall d’Albaida, València

2007

Premiul Pentru Acuratetea si
virtuozitatea tehnich de Mânuire

Festivalul international al teatrului de animatie

Bucarest, Romania

2008

Premi del públic al millor espectacle

Festival de Bonecos

Belo Horizonte, Brasil

Descàrregues

DARRERES ACTUACIONS

Sant Jordi 2021 | Concert de la Bertran Swing Band  | 23 d’abril | CC Parc Sandaru | Barcelona

Sant Jordi 2021 | Bertran Swing Band  | 23 d’abril | CC Parc Sandaru | Barcelona

 Divendres 23 d’abril a les 19,30 h

Carrer de Buenaventura Muñoz, 21,

Barcelona

Celebrarem el Sant Jordi amb música i poesia.

 

Introduirem la jornada amb el concert de la “Bertran Swing Band“, un projecte musical creat pel guitarrista, compositor i marionetista Jordi Bertran, la contrabaixista Begoña Fernández, la violinista Laura Pacios, i el guitarrista Guillem Vallès, quatre músics vinculats amb el departament de jazz de l’EMMCA, Escola Municipal de Música i les Arts de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Seguirem amb la tradicional “Jam en Vers”, el recital poètic del Sandaru conduït per l’actor i poeta Salva Soler.

dance-silhouette

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies