Inés Alarcón

09/11/2020 per Jordi Bertran

Inés Alarcón

Va créixer a Eivissa i viatjà a Barcelona per tal de formar-se com a actriu a La Casona de Fernando Griffell, on va conèixer el món dels titelles de la mà d’en Jordi Bertran.

Va passar a formar part de la seva companyia al 2001 amb l’espectacle Narcís, coproducció del Teatre Nacional de Catalunya. Des de llavors ha viatjat arreu del món amb l’espectacle Poemes Visuals.
Ha treballat en producció artística i executiva d’espectacles, destacant el muntatge de circ teatral Circus Klezmer.

Dins la vessant social i pedagògica, ha impartit tallers de teatre per infants i ha treballat en la dinamització i animació d’activitats, com ara per a la Federació Ecom amb dos espectacles de titelles per sensibilitzar al voltant de la discapacitat i la igualtat.

Ha col·laborat en diversos projectes culturals i associatius, com ara en l’Associació Teatro Sonoro, premi menció especial CMBS Mitjans Comunicació 2015.

Finalment, cogestiona i actua amb la companyia Pinotxo en Bicicleta durant més de 5 anys i estrena el seu projecte en solitari Nòmada el 2017.

Els últims anys torna al seu perfil més social treballant com a tècnica sociocultural al Centre de Recursos i Assessorament per a les Dones de Badalona, i continua amb la tasca creativa tot impartint diversos tallers i portant a terme diversos projectes de coeducació per a infants: Contes en clau de gènere i un projecte teatral d’Aprenentatge Servei als instituts.

Toni Ubach

09/11/2020 per Jordi Bertran

Toni Ubach

Lligat sempre a la música com a motor vital, vaig entrar al món del teatre, primer com a intèrpret i després com a tècnic de llums. Em va marcar profundament el fet de criar-me professionalment en el món de companyies de teatre d’objectes (Cia Pep Bou, Cia Jordi Bertran…), la troupe, les gires arreu del món i l’entendre el teatre com una manera de viure, allò d’en Puigcerver dels franctiradors que confonen el teatre amb una aventura personal…

El fet és que 25 anys després em costa horrors explicar a què em dedico! Podria dir que pateixo una mena de sinestèsia teatral, ja que constantment treballo i barrejo diferents perspectives de mirar el teatre:

La perspectiva musical, on he tingut la sort de poder fer música original i espais sonors per teatre de la mà de directors i companyies com Pep Pla, Miquel Gòrriz, Zipit Company…, i on sense adonar-me’n, he anat incorporant irremeiablement la teatralitat en els meus projectes musicals com el Cabaret Misêria.

La perspectiva de la llum, fent dissenys d’espectacles dirigits per Jordi Vilà, Pawlowsky, David Ymbernon, Quim Bigas…, i la seva part pedagògica fent de professor d’il·luminació a l’Institut del Teatre a l’Especialitat d’Escenografia des de 2019.

I la perspectiva de la tècnica, que ha anat virant cap a la direcció tècnica de festivals com el TNT, gires del TNC o del Mercat de les Flors… i també llur vessant pedagògica des del 2009 com a professor de luminotècnia l’Escola de Tècnics de l’Institut del Teatre.

Eduardo Telletxea

11/09/202009/11/2020 per Jordi Bertran

EDUARDO TELLETXEA

Graduado como Actor en el Programa de Técnica Meisner de Javier Galitó-Cava en Barcelona y en LA CASONA de Fernando Grifell. Con George Lafarriere cursa su reconocido Match de Improvisación.

Como integrante y socio fundador de la compañía TeatrodeCERCA protagoniza los montajes “Exprés” “La Ceniza”, “Fando y Lis” y “Dos Más”.

Director de los montajes “L’Arbre de la Vida”, “Esferic” y “Baby Esferic” de la compañía de teatro para bebés Aboon Teatre.

Actor y productor de la obra “Dos Familias” de José Pascual Abellán.

Como Actor y Titiritero trabaja desde 2002 con la Compañía de Jordi Bertrán en el multipremiado internacionalmente “Poemes Visuals”.

También protagoniza los montajes de la Companyia Pep Bou “Bubblebou” y “CLINC!” (finalista Mejor Espectáculo Infantil MAX 2013) girando internacionalmente a día de hoy.

“Rumbo a mí” de Mercé Soler, “Sots l’ombre d’un vell arbre” de Helena Tornero, “Paisaje sin Casas” de Pablo Ley, “Rojo o Negro” de Nicolás Rivero, “Maggie y Maggy” de Catherine Butterfield, “Si avui és diumenge, demà és dijous” de Aleix Fauró e Isis Martín, son algunos de los montajes más recientes que ha protagonizado.

“Face of Terror” (de Bryan Goeres), FIESTA (de Pierre Boutron), “El Informe Irene” (de Patricia Cabello), “Centro Médico” (TVE), “El sueño” (de Cristóbal Baigorri) y la serie “Majoría Absoluta”; algunos de los trabajos para cine y televisión.

Antologia Titirimundi 2020 – Segovia

01/15/202109/10/2020 per Jordi Bertran

Antologia Titirimundi 2020 - Segovia

Sala Ex.Presa 2 – Segovia

Divendres 25 de setembre

Dissabte 26 de setembre

Diumenge 27 de setembre

19:00 hores

13.00 hores i 19:00 hores

12:00 hores

Antología. Un espectáculo donde el virtuosismo es el resultado de muchos años de trabajo en manos de un maestro para conseguir que los personajes que desfilan consigan una vitalidad capaz de evocar el frágil universo de las pompas de jabón, el surrealismo daliniano o el canto a la paz del maestro Casals. Imprescindible.

Més informació i venda d'entrades

Antologia Titirimundi 2020 - Segovia

Sala Ex.Presa 2 – Segovia

Divendres 25 de setembre

19:00 hores

Dissabte 26 de setembre

13.00 hores i 19:00 hores

Diumenge 27 de setembre

12:00 hores

Més Informació i venda de entrades

Antologia al Tendenza clown 2020 – Milà

05/17/202209/10/2020 per Jordi Bertran

Antologia al Tendenza clown - Milà

Divendres 18 de setembre | 21:00 hores
Dissabte 19 de setembre | 15:30 hores

MILÀ

Esploratore arguto che lavora ai confini fra la tecnica del clown e quella della marionetta, Jordi Bertran si ispira a una lunga schiera di maestri, dai Fratelli Marx a Charlie Chaplin e Buster Keaton, da Jacques Tatì a Charlie Rivel e Antologia, il suo cavallo di battaglia, è un poetico omaggio a tutti loro. Icona del teatro di figura catalano, Jordi Bertran sa creare una relazione intima con il pubblico conducendolo dentro a universi immaginari grazie al proprio talento nella manipolazione degli oggetti.

Un enginyós explorador que treballa els límits entre el pallasso i les tècniques de la marioneta, Jordi Bertran s’inspira en una llarga línia de mestres, des dels germans Marx fins a Charlie Chaplin i Buster Keaton, de Jacques Tatì a Charlie Rivel i Antologia, el seu cavall. batalla, és un homenatge poètic a tots ells.

Icona del titellaire català, Jordi Bertran sap crear una relació íntima amb el públic conduint-lo a universos imaginaris gràcies al seu talent per manipular objectes.

Més informació i venda d'entrades

Programa Tendenza Clown 2020

Divendres 18 de setembre | 21:00 hores
Dissabte 19 de setembre | 15:30 hores

MILÀ

Divendres 18 de setembre | 21:00 hores
Dissabte 19 de setembre | 15:30 hores

MILÀ

Icona del titellaire català, Jordi Bertran sap crear una relació íntima amb el públic conduint-lo a universos imaginaris gràcies al seu talent per manipular objectes.

Més informació i venda d'entrades

Programa Tendenza Clown 2020

Divendres 18 de setembre | 21:00 hores
Dissabte 19 de setembre | 15:30 hores

MILÀ

Circus en La Huerta de San Vicente – Granada

02/13/202109/09/2020 per Jordi Bertran

Circus EN La Huerta de San Vicente – Granada

Huerta de San Vicente

Parque Federico García Lorca

GRANADA

Entrada gratuita

15 de septiembre, 19:00 h.

Más Información

Circus a La Huerta de San Vicente

Granada

Huerta de San Vicente

Parque Federico García Lorca

GRANADA

Entrada gratuita

15 de septiembre, 19:00 h.

Más Información

La Bertran Swing Band a Capellades

10/03/202009/09/2020 per Jordi Bertran

La Bertran Swing Band a Capellades | 29-07-2020

La Bertran Swing Band, presenta un concert fresc i alegre amb un objectiu ben definit, transmetre al públic una atmosfera desenfadada, divertida, alegre i vitalista que provoca a l’audiència emocions i sensacions positives.

Dimecres 29 de juliol a les 21:00 hores

Pati de la Lliga. Capellades

Entrada lliure.

Dimecres 29 de juliol a les 21:00 hores

Pati de la Lliga. Capellades

Entrada lliure.

“L’ofici del fil i l’art de la manipulació”

07/08/202109/09/2020 per Jordi Bertran

"L’ofici del fil i l’art de la manipulació"

03/02/2019
Per Neus Mònico Fernández

Per fi he aconseguit anar a veure “Circus” de Jordi Bertran!!!. No sé el temps que fa que li anava al darrera. L’espera ha valgut la pena.

L’origen dels titelles es perd en la llegenda del temps. A Catalunya ens hem de remuntar a finals del segle XIX per veure els primers titellaires de fil autòctons.

Si sou amants dels titelles, no cal que us parli d’en Jordi Bertran, perquè de ben segur que sabreu que és un dels millors titellaires de fil que tenim a Catalunya. El que fa és increïblement meravellós. El seu domini dels titelles de fil és impressionant. En Jordi té la capacitat de fer gaudir tant a grans, com a petits davant d’un mateix espectacle. Dues mirades diferents. Uns atònits perquè davant seu es produeix màgia i els altres captivats davant tanta poesia escènica.

M’encanta anar a veure espectacles familiars, veure les cares dels nens no té preu. Aquells ulls, aquelles rialles,… és meravellós !!! “Circus” és un espectacle divertit i poètic per a tots els públics.

Però anem al que anàvem, “Circus” és un espectacle format per diferents escenes, presentat com si es tractés de diferents números de circ. És un espectacle de titelles i pallassos on en Jordi Bertran ret homenatge a grans còmics de la història com Chaplin, Lloid, Keaton, Germans Marx, Rivel, Tatí,….i Ferran Bertran (el seu pare), que en les sobretaules dels dinars familiars, i amb l’ajut d’un tovalló o de les seves mans deixava sortir l’art que duia a dins.

“El somni d’en Xarlot” és realment meravellós, és increïble veure en un titella els tics i moviments tan característics de Xarlot ( impressionant!). En aquest número es pot veure a Xarlot fent una exhibició amb els seus patins de quatre rodes, i també mentre dor, aparèixer la Raquel, la musa que habita en els seus somnis. La Raquel està inspirada en el personatge de la violetera de la pel·lícula “City Lights” de Charles Chaplin.

“Fratel.lo i Titina” és una escena que pertany a l’espectacle “Strada” (2014) . Es tracta d’una història d’amor entre un pallasso que toca el saxo i una pallassa funambulista. Titina és un personatge entranyable i sensible. És una delícia veure com camina per la corda fluixa a ritme de la música d´en Charles Chaplin. Una vegada més Jordi Bertran demostra el seu gran domini en la manipulació dels titelles.

A “Toti” en Jordi es converteix en un pallasso i transforma un mocador en diferents animals, o converteix una paperina de plàstic en un lloc on encistellar pilotes invisibles. En aquest moment es trenca del tot la quarta paret. Tots ens convertim en aquell nen que portem dins.

“El Rocker” Es tracta d’un cantant una mica heavy que ens va robar el cor tant a grans com a petits. El seu ritme desenfrenat i el descaro dels seus moviments “pèlvics” són els encarregats de posar fi a un espectacle del tot recomanable.

Feu-me cas i deixeu-vos perdre per uns instants entre les mirades incrèdules del nens i els seus somriures contagiosos.

Els titelles o marionetes possiblement són una de les arts escèniques més belles poèticament, però malauradament també és una de les menys valorades entre el públic teatral. Si us plau, no deixem que desaparegui.

Font

“Circus de Jordi Bertrán”

07/08/202109/09/2020 per Jordi Bertran

Circus de Jordi Bertrán

26/08/2017
Por Elena Capote

En un mundo donde los videojuegos, los youtubers y los dibujos animados parecen el ocio favorito de los niños (y, por desgracia, en algunos casos el único), es agradable encontrar por las calles distintas iniciativas que permiten acercan el mundo de las artes escénicas a los más pequeños de la casa. Durante este verano, he tenido el privilegio de toparme con distintos espectáculos de este tipo allá donde he ido. Rincones de la ciudad que, por un día o incluso por todos los meses del verano, se convierten en el hogar de simpáticos títeres que congregan a decenas de niños impacientes por apagar la televisión y llegar a tiempo a ver cómo la princesa Esmeralda logra libarse del ladrón Espadachín y todo gracias a sus cachiporras y a los gritos de aviso de unos emocionados niños. Y es que, si los títeres y las marionetas llevan tanto tiempo fascinando a las nuevas generaciones será porque tienen la facilidad de aunar fantasía y belleza con aquello algo más tosco y bruto que tanto divierte a los niños.

Pero hoy, no os voy a hablar de títeres, sino de MARIONETAS en mayúsculas y digo en mayúsculas sin ánimo de desmerecer a los títeres que tanto me gustan, sino porque la belleza y el tamaño de las marionetas de hilo de Jordi Bertrán se merecen ese calificativo. Marionetas que me hicieron trasladarme a las tiendecitas de Praga, donde estuve el verano pasado admirando escaparates plagados de todo tipo de personajes tallados en madera, o a la mítica película de Pinocho, donde todos acabábamos cogiendo cariño a ese niñito que quería ser de verdad. Y es que la forma que tenía Jordi Bertrán de manejar sus marionetas se parecía mucho a esa misma magia que Pepito Grillo facilitó al travieso Pinocho. Una magia de la que pude ser partícipe a principios de este verano, en el Teatro Valle-Inclán, del barrio madrileño de Lavapiés, organizado por el Centro Dramático Nacional y el Centro Internacional de Títeres de Tolosa, como parte del programa Titerescena.

El espectáculo, que iba a celebrarse en la plaza de Lavapiés, cercana al teatro, terminó teniendo lugar en su hall, algo que mi pequeño espectador y yo agradecimos, debido a las altas temperaturas que por esos días estábamos atravesando en Madrid. Aun así, no nos quedamos sin nuestro helado fresquito mientras esperábamos a que abrieran las puertas. Ya dentro del teatro, para no perder la esencia de los teatros callejeros, nos sentamos en el suelo cerca del bonito escenario preparado para la ocasión.

Y allí es donde comenzó la magia… La magia de ver a un Charlot patinando con gran maestría, durmiéndose en su simpático banco (algo que robó más de una carcajada a mi pequeño) y regalando una flor a su amada. Y todo acompañado de míticas piezas musicales que añadían belleza a unas escenas ya de por sí de una cuidada estética. Y después, con la música de Chaplin de fondo, llegan Fratello y Titina, dos enamorados payasos que nos cuentan una bonita historia llena de poesía (aunque no exenta de divertidos guiños que provocan más de una risa entre el público). Una historia en la que Jordi Bertrán demuestra su gran maestría moviendo los hilos mientras que los payasos caminan por la cuerda floja o tocan el saxo. Y después de estas espectaculares escenas, Jordi Bertrán nos sorprende acercándose más aún al mundo de los niños mediante distintos efectos sonoros y visuales que hacen que todo el público terminemos persiguiendo miles de pelotas imaginarias, con las consiguientes carcajadas de todos los niños (y adultos) presentes, para finalizar con una actuación heavy-metal al más puro estilo del grupo AC/DC que consiguió hacer bailar a más de uno junto a la “terrorífica” marioneta.

En definitiva, un espectáculo de una gran belleza, que acerca a los pequeños espectadores a obras míticas del cine y de la música y en el que disfrutan (y mucho) niños y adultos por igual.

Font

“Lletres que es converteixen en poesia visual sense necessitat de construir paraules”

07/08/202109/08/2020 per Jordi Bertran

"Lletres que es converteixen en poesia visual sense necessitat de construir paraules"

18/12/2017
Per Neus Mònico Fernández

Jordi Bertran és un dels titellaires més reconeguts i prestigiosos del nostre país. La primera vegada que el vaig veure dalt d’un escenari, va ser en companyia d’en Miquel Gallardo, un altre gran titellaire al que admirava moltíssim, i que malauradament ens va deixar no fa gaire. L’espectacle era “L’Avar” de Molière, una proposta molt original, en la que els personatges eren aixetes de diversos models, tubs i ampolles.

Al llarg dels seus quaranta anys damunt dels escenaris, en Jordi Bertran ha aconseguit nombrosos premis nacionals i internacionals, ha participat en els més importants festivals d’arts escèniques del món, ha fet gires per més d’una cinquantena de països, ha treballat en programes televisius , i ha estat premiat en nombroses ocasions.

Fa cosa d’uns mesos la Sala Fènix programava tres dels seus espectacles més reconeguts. “Antologia” (1987), “¡Azúcar!” (2011) i “Poemes visuals” (1994), tres espectacles escrits, interpretats i dirigits per Jordi Beltran, que formaven part de “Retrospectiva de l’obra de Jordi Beltran” .

En aquella ocasió, per qüestió de temps, tan sols vaig poder anar a veure “Antologia“, així que en quan vaig veure que a La Seca Espai Brossa programaven “Poemes visuals” no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar de seguida les entrades.

“Poemes visuals” es va estrenar el 1994 al Festival Internacional de titelles de Cannes. Es tracta d’un espectacle que s’inspira en la màgia dels poemes visuals del poeta català Joan Brossa, concretament en l’abecedari brossià en la que el poeta il·lustrava la seva poètica visual.

Un abecedari, que en aquesta ocasió, està format per unes lletres d’escuma, que al llarg de l’espectacle van prenent vida per convertir-se en personatges animats.

Així descobrirem que una granota apareix d’ajuntar les lletres A,M i B, un conill de combinar una X,D i Y o un gos simplement afegint una B a la X, D i Y del conill.

Gaudireu de les coreografies dels personatges animats que resulten d’ajuntar una E i una J , ballant un “zapateao” a ritme de rumba; de com una Y amb una F es converteixen en un esportista d’atletisme que ens fa somriure mentre intenta realitzar el salt de pèrtiga o una Y i U transformant-se en una ballarina rítmica que ens emocionarà amb la seva elegància de moviment .

També veureu com les lletres V,V,V i Z,Z,Z es converteixen en corredors de salts d’obstacles mentre sona la banda sonora de la pel·lícula “Carros de fuego”, o una simple T , amb una mica de caràcter, intentarà saltar de dalt d’un trampolí.

Realment és un espectacle visualment poètic que us recomano que aneu a veure. Hores i hores de feina i dedicació d’un equip de professionals, que aconsegueixen fer gaudir fins hi tot al públic més exigent.

I,M,P,R,E,S,C,I,N,D,I,B,L,E

Font